El Pou de Huthsen

Antica

Antica és terra dura i tu no li importes.

Els hiverns s'emporten més gent que les guerres. El pa puja cada estació i la llei s'acaba on s'acaba la muralla. Passada la porta, mana qui porta l'acer més llarg. Aquí ningú somia amb ser feliç. Somien amb arribar a la primavera.

Carlin, la capital

Tots tireu cap al mateix lloc: Carlin, la capital. L'última ciutat d'Antica on encara hi ha guàrdia, mercat i un sostre per passar la nit. A fora només hi ha camí, i coses que t'esperen al camí. A dins hi ha gent que et somriu mentre calcula quant vals. Però és on va a parar tothom que busca alguna cosa. I vosaltres en busqueu.

El camí

Aquesta ruta no la fa ningú sol si pot triar. Els boscos van plens de bèsties amb massa dents, i el que no té dents porta ganivet. Uns es fan dir els Bandits de la Muntanya, i que la seva jefa, la Curly Dadan, no perdona qui li planta cara. Uns altres es diuen la LlongaSerra, capitanejats per en John Sala-Ferro, que cobra peatge amb ferro a qui gosa travessar els seus boscos. I n'hi ha una tercera banda, més silenciosa que les altres dues juntes, que la gent prefereix no anomenar en veu alta: els Corbs.

Quatre desconeguts coincidiu a la mateixa carretera, tirant tots cap a Carlin. No us heu vist mai. Tant se val: quatre esquenes tapen més que una, i encara queda molt camí.

El Pou de Huthsen

En algun racó d'Antica la terra s'obre en un forat sense fons conegut. Li diuen el Pou de Huthsen.

A baix hi ha coses que no existeixen enlloc més. Flors que no haurien de créixer. Bèsties que no haurien de viure. I tresor, prou per comprar-te una vida nova de dalt a baix. Per això la gent hi baixa. Per això la gent no torna. El Pou és de les coses més boniques que veuràs mai, i et mata amb la mateixa calma amb què t'ha cridat.

Fa generacions que el rei Maximus Carlson IV en va cedir l'explotació a un gremi d'aventurers, els Primsàtics. Ells en regulen l'entrada, en cobren la seva part, i diuen que ajuden qui hi baixa per primer cop. I qui hi entra sense la seva llicència, i per què, això ningú ho pregunta massa fort.

Cadascú de vosaltres hi va pel seu motiu. Cap de vosaltres sap encara com hi entrarà, ni en quines condicions. Només una cosa és segura: quan siguis a dins, l'única sortida serà cap avall.